De Woking a Monaco en un MP4-12C — el viatge definitiu?

Fa uns mesos, 10 periodistes van tenir la possibilitat de creuar Europa en una caravana de McLarens MP4-12C. La comitiva va recòrrer quatre païssos diferents i uns 1.800 kilòmetres en els que hi va haver pràcticament de tot: des d’una visita al McLaren Tecnology Center a Woking, on es fabrica el MP4-12C, fins a una parada al antic traçat de Reims (on Bruce McLaren va guanyar l’any 1962), passant per carreteres de muntanya amb paisatges de conte o l’arribada triomfal a Monte-Carlo 50 anys després de que el pilot kiwi aconseguís la seva primera victòria al traçat urbà més famós del món. El viatge definitiu? Probablement, tot i que sempre es pot millorar

Via GT Spirit

Ja torno a ser a casa…

Després de 4.830 kilómetres, 9 díes, 4 païssos, Stuttgart, el Nürburgring, Reims, Normandia, Le Mans, el Loire i la Dordogne, ja torno a ser a casa. Ha estat un viatge intens. Molt.

El Meriveyron va donar dos voltes al Nürburgring, de les quals es fa difícil dir quina va ser més còmica: una amb cinc paios a dintre, finestres avall, pitant cada cop que veiem un espectador… o l’altre sota un diluvi apocalíptic, a dos per hora, explicant els “secrets” del Grüne Holle a la meva parella (i no, Grüne Holle no es cap postura del kamasutra germànic).

Llàstima que el diumenge, just el dia que voliem gaudir dels clàssic del AvD Oldtimer Grand Prix, va estar plovent des de les 8:00 del martí fins les 21:00 del vespre. Una p**a merda que va fer que ens perdèssim una molt bona inscripció i un ambient que, pel que es veu (gràcies a amics que si que hi van poder estar), dissabte va ser estratosfèric. Tan intensa va ser la pluja i la boira, que les curses es van haver de suspendre. Perquè us feu una idea. Ah… si: i la temperatura no va passar dels 15ºC, fins el punt que no sabiem si estavem a ple mes d’Agost o a finals de Novembre.

És la màgia de les muntanyes Eifel i del Ring…

Per sort, dissabte vam poder rodar a bon ritme amb un dels Sciroccos de Rent-Racecar. Impressionant el que corre aquest trasto. El meu germà i jo van poder acollonir a les respectives parelles… cosa que va ser força entretinguda, haig de reconèixer.

Reims sota la pluja no va estar malament, tot i que m’hagués agradat fer més fotos…

I Le Mans… bé, que puc dir? Era el primer cop que hi tornava des de l’edició de 2006, i va ser genial poder fer (part) del traçat un cop més… fins i tot rememorant la multa que em van possar A DINS del traçat per anar MASSA depresa amb el Meriva. EPIC WIN! El Museu de la Sarthe tampoc va estar gens malament. A veure quan trobo temps per penjar les fotos.

Ara que ja estic instal·lat, a veure si puc possar-me una mica al dia, i actualitzar una mica CV… que falta li fa. Com va dir el gran Jose María Aznar: “estamos trabajando en ello”.