Tan de bo hagués comprat un RS2 quan encara es podien comprar

Ho admeto: sempre he tingut un no-se-què pels familiars ràpids. No em pregunteu per què: la practicitat, les prestacions, la possibilitat d’anar de vacances amb la familia i de passada fer un sub-8 al Nürburgring. Coses. En el fons crec que a ningú se li escapa que ni són bones opcions pel dia a dia, per allò de gastar 15 litres cada 100 kilòmetres, ni tampoc  grans esportius per rodar en circuit. Però ei, a qui coi li importa?

Tot i que abans de l’arribada de l’Audi RS2 hi van haver alguns intents de barrejar potència i habitabilitat més o menys destacables, com el Mercedes-Benz “The Hammer” de 1987, una bogeria equipada amb un V8 de 6.0 litres que ben bé mereix capítol a banda, el d’Ingolstadt és qui va marcar el tret de sortida d’una cursa que ens ha portat a que avui en dia poguem veure, per exemple, un RS 6 amb més de 600 cavalls. Sis-cents. Quasi tants com el McLaren F1.

 

 

La història ja la sabeu: a Porsche li sobrava capacitat productiva i com a solució no se’ls hi va acudir millor idea que rellogar un parell de línies de muntatge a condició de que els cotxes que allí es fabriquèssin no fossin rivals directes dels seus models. En una es va fabricar el Mercedes-Benz E500. En l’altre, un familiar amb capacitat per a cinc ocupants, maleter, tracció total i un motor de cinc cilindres en línia i turbo amb la que probablement sigui la millor banda sonora que ha donat mai aquesta tecnologia.

La col·laboració dels d’Stuttgart-Zuffenhausen es va notar, i de quina manera. Estem parlant de menys de 5 segons per arribar als 100 km/h (4.8 per ser exactes) i només 1.5 segons per arribar als 50 des de parat, xifra que millorava els registres d’un tal McLaren F1. I això per no parlar dels 260 km/h de velocitat màxima, una xifra que avui en dia aconsegueix qualsevol León Cupra o Golf R, però que a principis dels 90 estava reservada a un petit i sel·lecte grup d’escollits.

peteraylward_rs2-44

Basat en l’Audi 80 Avant, l’RS 2 comptava amb diferents elements que no tan sols el feien molt més atractiu que aquest, sino que a més a més contribuien també a fer-lo més efectiu. Parlo de les pinces signades per Porsche, de 4 pistons, o les impressionants llantes Cup en 17″. Això per no parlar del que s’amagava sota el capó: cinc cilindres en línia, 2.2 litres i 315 CV de pura excel·lència alemanya.

Ai, l’RS 2. Encara recordo quan els podies trobar pes poc més de 10 mil euros. De fet, quan vaig tenir clar que m’anava a vendre l’Alfa Romeo 147, després de tot el reguitzell de problemes que em va donar, l’RS 2 va ser un dels cotxes que vaig considerar. Era molt temptador.Massa.

Malauradament — perquè amb el temps i com han anat les coses és per arrepentir-se — un amic que aleshores es movia amb un Audi B5 S4 m’ho va treure del cap tot dient que pel dia a dia era un bunyol, que gastava massa i que no sé què. Fer-li cas va ser un dels grans errors de la meva vida, com també ho va ser comprar un Opel Meriva dièsel un parell de mesos després. En serio us dic que a vegades m’agradaria trobar-me amb el Dani de 2003 i partir-li la cara.

Fa uns dies el vaig mencionar de passada l’RS 2 en la entrada que vaig escriure sobre els efectes secundaris de la bombolla especulativa. El per què? Un excel·lent video de Petrolicious.

Si després de veure el video encara teniu ganes de més, aquí va aquest article de Classic Driver protagonitzat per una preciosa unitats acabada en blau Nogaro. Les fotos, de Peter Aylward, són sensacionals.

Trobo curiós que tot i l’èxit que Audi va tenir amb l’RS 2 i els RS 4 i RS 6 que el van succeïr, BMW mai es decidís a fer variants familiars dels M3 i M5. Del segon encara es van aminar amb el E34 de sis cilindres i l’E60 de deu, però amb el primer mai van anar més enllà. I és una pena, perquè estic segur que la batalla hagués estat èpica.

📷 Peter Aylward/Classic Driver

Anuncis

El veritable problema de la bombolla

Diumenge per la tarda. No tens res a fer. Agafes l’ordinador i saltant d’enllaç en enllaç et trobes amb un preciós vídeo d’un Audi RS2 amb la habitual qualitat amb la que ens tenen acostumats la gent de Petrolicious. De sobre recordes que, no fa tant, aquests cotxes es podien trobar per uns raonables 15 mil. Obres Coches.net, omples els buits corresponents, especifiques la versió i esperes a que apareixin els resultats. Quan ho fan, boom. Microinfart.

Un cotxe que no fa tant es podia trobar per una xifra relativament asequible ara parteix d’uns 33 mil. I d’aquí, cap amunt. I parlem d’un RS2 com podríem parlar d’un BMW M3, un Lancia Delta o qualsevol Porsche 911 refrigerat per aire. I això pel que fa a les variants normals: per un M3 Sport Evo o per un Delta Martini 5 podem estar parlant tranquilament de xifres de sis dígits. De bojos.

Serveixi d’exemple el BMW M3. L’Ignasi va pagar menys de 15 mil euros pel seu ara farà uns 9 anys. Actualment a Coches.net només hi ha un i en demanen 55 mil. Autoscout? 38 mil el més barat, 80 mil el més car. Clar que una cosa és el que es demanan i un altre molt diferent el que es paga. Però per tenir una referència ja va bé.

alp_5038

La primera conseqüència de la bombolla la trobem en els preus: si mengano ha demanat 50 mil pel seu, jo no seré menys. Passava amb els pisos — i després va passar el que va passar — i ara està passant amb els cotxes. No aprenem. A vegades fins i tot penso que en molts anuncis el venedor ni tan sols vol vendre, simplement està pescant amb un preu exorbitant i si algú pica doncs benvingut sigui.

No obstant, per mi el principal problema de la bombolla és que tots aquests coxtes que canvien de mans per xifres que escapen a tota lògica segurament acabaran tapats amb una funda esperant que el seu valor es dobli en el futur. I els que no canvien de mans també, perquè una cosa és rodar amb un cotxe pel que has pagat 25 mil, i un altre molt diferent fer-ho amb un cotxe del que saps que es paga el doble.

I això és una llàstima.

Winter Rally Andorra 2014 Colla Verglas BMW E30-10

Jo sóc dels que pensa que els cotxes estan fets per ser conduits, i que quan els entres en un circuit has d’assumir un cert nivell de risc. Però també entenc la gent que ho veu d’un altre manera. Parlem en molts casos de gent que va comprar un Porsche 911 fa uns anys, quan aquests rondaven els 20 mil, fent realitat un somni de tota la vida, i que ara no volen arriscar aquest capital en un ral·li, una pujada o una prova de regularitat en circuit. Fins i tot treure’l al carrer comença a ser un esport de risc.

En aquest sentit, em consta que molta gent que abans sortia a les Rallyclassic Series amb un Porsche 911 ara ho fa amb un Golf MK2 per por a trencar alguna cosa. Només cal un paio que es passi de frenada i et piqui per darrera per acabar amb una factura de cinc xifres. Això per no parlar de que el valor del cotxe segurament també es veurà compromés.

Després estan els col·leccionistes en el sentit estricte de la paraula: gent que vol “aquest Lancia Delta en concret, perquè és una edició especial de la que només se’n van fer 300 unitats i quedaria de conya al costat dels altres sis Deltones que tinc al garatge”. És la gent que pagaria 100 mil euros per un Martini 5, o 120 mil per un Sport Evo. En serio creieu que algú estaria disposat a pagar aquesta xifra pel seu rendiment, quan qualsevol compacte esportiu actual li dona mil patades?

1518006974738.png

I tot plegat sense oblidar els cotxes que han deixat casa nostra en direcció al nord d’Europa. En aquest article de 8000vueltas en parlen per sobre. Sense anar més lluny, un molt bon amic meu, norueg, va adquirir fa un parell d’anys un dels pocs NSU TT-S nacionals que hi havia, a Barcelona. Completament original, completament restaurat. I com aquest tants altres.

Les conseqüències de tot plegat les podem veure als campionats de clàssics, sigui velocitat, regularitat, circuit o ral·li. En algunes disciplines la caiguda en la qualitat de les graelles fa mal a la vista, i això és una pena. Haver de recórrer a vells BMW E36 de 4 portes per omplir les llistes d’inscrits d’un campionat nacional no deixa de ser paradigmàtic de la situació en la que ens trobem.

En fi. Sort del De Tomaso Pantera d’en Luís Villalba, l’amo del 205 Turbo 16 que feia de cotxe escombra al Ral·li Legend Les Corbes, o dels milionaris de Peter Auto que en un mes es passejaran pel Circuit a l’Esperit de Montjuïc. Si no fos per entusiastes com ells el panorama que ens quedarà en pocs anys serà veritablement desolador.

L’Audi RS 2 fa 20 anys. Cinc raons per les que es va convertir en un mite.

audi-rs2-8-1De tant en tant m’agrada perdre’m entre els milers d’anuncis de compra-venda de cotxes que hi ha per internet. És un exercici mental tan estimulant com perillós, sobretot quan t’adones que aquell cotxe que idolatraves durant la adolescència ja no és tan prohibitiu com recordaves. Fa un parell de dies em va picar el virus quattro i em va donar per buscar anuncis d’Audis S4 Avant, els de la generació B6/B7 equipats amb el 4.2 V8 de 340 CV. Del S4 B6/B7 vaig passar als RS 4 B5, i d’aquests al RS 2, un model que tot just aquest any fa la vintena.

Continue reading “L’Audi RS 2 fa 20 anys. Cinc raons per les que es va convertir en un mite.”

Un fanàtic d’Audi i la seva caseta…

Al llarg dels darrers messos, per Colla Verglas han passat garatges de tot tipus: amb Lamborghinis, amb BMWs, amb un Ferrari 512BB amb vistes a Los Angeles, amb un Subaru, o amb un Ferrari F355 – el meu favorit. També hem vist garatges de merda, evidentment – hi ha d’haver de tot en aquest món.

Avui us porto una nova entrada en aquesta particular col·lecció. Es tracta d’un garatge que està situat a Taiwan. El propietari és un apassioant dels Audis – però un apassionat dels de veritat: entre els aparells que hi ha a casa seva hi figura un Audi C5 RS6 Avant, un RS2, un R8 5.2 FSI o un B5 S4 (que no m’acaba de fer el pes, tot sigui dit de passada). El millor de tot, però, no són els cotxes en sí – que no estàn malament, per cert – sino el garatge… o ja possats, la casa en si. Només heu de donar un cop d’ull a les fotos:

Continue reading “Un fanàtic d’Audi i la seva caseta…”

Bloc a WordPress.com.

Up ↑