Stig Blomqvist i un parell d’Audis Sport Quattro.

313153_532846e77

L’any 1984 Stig Blomqvist es va proclamar campió del món de rallyes pilotant un dels brutals Audi Sport Quattro. L’any següent els d’Ingolstadt poc van poder fer per frenar el progrés dels Peugeot i Lancia de motor central. Ni tan sols les evolucions introduïdes en el Sport Quattro S1 van obrar el miracle. I és curiós, perquè tot i no ser el cotxe més ràpid, no són pocs els que associen la era dels Grup B amb els cotxes grocs i blanc d’Audi. La revista alemanya Rallye-Magazin va reunir fa poc al pilot suec amb els dos monstres que millor descriuen aquella era: l’Sport Quattro de 1984 i l’Sport Quattro S1 de 1986. Per completar el trio, també els acompanya un Sport Quattro de carrer. Es pot demanar més?

Via Rallye-Magazin.de

Comparació absurda del dia: Audi S3 versus Audi Sport Quattro

Captura de pantalla 2013-11-13 a les 12.58.56

El nou Audi S3 equipa un motor 2.0 TFSI de 300 CV amb tracció integral quattro, unes especificacions força similars a les de l’Audi Sport Quattro de 1984, el qual equipava un motor turbo de cinc cilindres en línia, 2.1 litres de cilindrada i una potència de 306 CV. Comparar l’un i l’altre, tot i que no té cap mena de sentit, era massa temptador pels responsables de màrketing d’Audi, així que recentment van decidir agafar una unitat de cada, posar-les en mans de dos pilots com Stig Blomqvist i Hermann Müller i veure quin dels dos models és més ràpid en un tram de terra del mític Sanremo.

Continua llegint

Pikes Peak Bergrennen 1987, un video promocional d’Audi ideal per nostàlgics

Walter-Röhrls-storms-the-Pikes-Peak-in-record-time-with-the-Audi-Sport-quattro-S1_bringing-Audi-its-thrid-win-in-a-row-there-728x514

Enguany s’ha parlat molt de la Pikes Peak gràcies a la presència de Sebastian Loeb i el brutal Peugeot 208 T16 Pikes Peak. Més o menys ha estat com una mena de re-edició dels èxits que Vatanen i Robby Unser van aconseguir amb el 405 T16 a finals dels 80. Just l’any anterior de que el fabricant francés s’adjudiqués la primera victòria en aquesta particular prova, l’any 1988, Audi Sport havia guanyat la darrera tancant d’aquesta manera una ratxa de sis triomfs seguits entre 1982 i 1987. Precisament en aquest darrer intent, amb Walter Röhrl pilotant el mític Audi Sport Quattro S1 E2, els d’Ingolstadt van decidir rodar una mena de publi-reportatge que us adjunto a continuació. Són imatges en qualitat FullVHS amb l’audio en alemany, així que no espero que entengueu res. Clar que si us sóc sincer, tampoc és que calgui: amb el so del cinc en línia turbo del S1 jo en tinc més que suficient.

Continua llegint

Speed Hunters fa un repàs a la particular cultura automobilística del nord d’Europa

Magnus-Volvo-245-LS-Wagon-1-of-41

Aquest mes SPEED HUNTERS dedica bona part dels seu contigut a la cultura automobilística del nord d’Europa: Suècia, Dinamarca, Finlàndia. No sé si serà el fred polar o les llargues nit boreals, el fet és que aquella gent té un seriós problema amb la potència. Me’ls imagino tancats en un bar, cervesa rere cervesa, imaginant com treure-li dos-cents cavalls més al seu ja de per sí rapidíssim Volvo. I és que aquí estem parlant de cotxes que doblen i tripliquen la potència al típic Ferrari o Lamborghihi. Tot s’hi val per guanyar cavalls: turbos que deixen en ridícol les típiques ensaimades mallorquines, intercoolers més grans que la taula del meu menjador, etc.

Continua llegint

Chris Harris enfronta el Ford RS200 i l’Audi Sport Quattro en un nou video de Drive

Fa uns dies us vaig parlar del primer video de Drive, el nou canal de YouTube que en Chris Harris s’ha tret de la màniga. En ell, el periodista britànic treia a passejar el seu Porsche 997 GT3 RS 4.0 per darrera vegada abans de posar-lo a hibernar. Tot i que encara tinc els dos primers videos a la llista de pendents, avui us vull parlar de la darrera entrega, on es dedica a comparar dos mites dels anys 80 com ho són l’Audi Sport Quattro i el Ford RS200. Tot i que en aquesta ocasió es tracta de les versions de carrer, el video no té desperdici — amb comentaris de Harris sobre la particular història de cada model i què se sent al posar-se darrera el volant. Jo quan sigui gran vull ser com ell.

Audi Quattro Concept

Audi Quattro Concept. Un altre cotxe que m’encanta i del que em sembla que encara no havia parlat per aquí. Va ser presentat a París, i pel que sembla, Audi ja podría haver donat llum verda al projecte per a una producció en serie (limitada). Tal i com va passar amb el Audi Sport Quattro original, el Quattro Concept parteix d’un coupe de la marca, el Audi RS5, al qual li han retallat 150 mm de distància entre eixos. Això li dona aquest aire de cotxe desproporcionat que tan caracteritzava al Sport Quattro de 1984 – tot i que s’ha de reconèixer que el Quatro Concept en surt millor parat.

La relació amb el Sport Quattro del ’84 no es queda aquí: sota el capó s’hi amaga un motor de 5 cilindres en línia i 2.5 litres de cilindrada, que va muntat longitudinalment. Es tracta de la mateixa unitat que també equipa el Audi RS3 i el TT-RS, tot i que per la ocasió, la potència s’ha portat fins els 408 cavalls.

El millor de tot, no obstant, estava amagat en un racó de l’stand que Audi tenia muntat a París. Es tracta d’una maqueta a escala on es veu un Audi Quattro Concept preparat per rallys, i amb una decoració que ens transporta directament al Audi Sport Quattro S1 Pikes Peak de 1986. Dubto molt que Audi estigui preparant un retorn al mundial de rallys; més aviat, crec que es tracta d’un tribut al S1 original sense cap mena d’ambició més enllà de crear trempera entre el aficionado. Llàstima, perquè de fer-se realitat, seria… perdoneu-me la expressió… la ostia.

Via: TheAutoUnion | Autoblog: First Drive

Sobre el Audi Sport Quattro…

Tot i que feia el que se suposava que havia de fer, el Audi Sport Quattro era rematadament lleig.

Peter Birtwhistle – dissenyador del Audi Sport Quattro de 1984…

Aquesta discusió la he tingut amb la meva parella en més d’una ocasió. A mi m’encanten els cotxes dels anys 80: al garatge de casa tinc un Renault 5 GT Turbo, i el meu germà té un BMW M3. I si tingués calers, a aquests hi afegiria un Renault 5 Turbo 2, un Lancia Delta HF Integrale Evo i un Ford Sierra RS Cosworth Saphine. La meva parella, així com ma mare, tenen visions completament diferents: elles no es tallen un pel per descriure el M3 del meu germà com a un cotxe “de gitanos”. De fet, i que quedi entre nosaltres, un dia la meva parella va veure Diego El Cigala a la tele i automàticament va pensar en el M3 blanc de l’Ignasi. El que són les coses. El fet és que el tuning ha fet molt de mal al “gremi”. En serio. Un cotxe amb aleró és un cotxe tuning. Aquesta és la dura realitat.

El que elles no saben és que el BMW M3 va ser la resposta de BMW a la nova reglamentació Grup A de la FIA. És un cotxe de curses “disfressat”, una forma de donar la volta al reglament, un homologation special com diuen els anglesos. D’aquesta forma, no calia homologar peces i més peces per fer del Serie 3 un cotxe competitiu. Només calia homologar un cotxe que ja incorporés totes les millores… i llestos.

I això és precissament el que va fer Audi l’any 1984 amb el Sport Quattro. Va ser la resposta dels d’Ingolstad contra els mes lleugers Lancia 037 i Peugeot 205 Turbo 16, uns rivals que, de la nit al dia, van convertir el revolucionari Audi UrQuattro E2 (el Quattro “llarg”) en tota una reliquia de museu. El Sport Quattro, per contra, comptava amb una carroceria sensiblement més curta (uns 30 centímetres!) que el feia sensiblement més àgil. En total, només es van construir poc més de 200 unitats, cosa que ha fet que en l’actualitat, cadascún d’aquests Quattros valguin una fortuna.

Era la època gloriosa del form follows funcion, que ve a voler dir algo així com que “el disseny ha d’estar condicionat per la funcionalitat”. Si el cotxe havia de ser lleig per ser competitiu – lleig seria. Així de simple. Mentre que al BMW M3 no el definiria com un cotxe “poc agraciat”, el Sport Quattro d’Audi sí que ho era. Lleig a rabiar. La carroceria curta feia que tot el cotxe semblés desproporcionat. Però tot i així, m’encanta.

No se si és pels èxits en competició (que tampoc van ser gaires, la veritat sigui dita), si és per la brutal tracció o per la impressionant banda sonora del 2.1 I5 turbo que amagava sota el capó. Pot ser és pel fet que només s’hagin fabricat unes 200 unitats. Qui sap. El fet és que el Audi Sport Quattro, tot i ser un dels trastos més lletjos dels anys 80, bloody ugly en paraules del propi dissenyador – és alhora un dels que més m’agradaria tenir al garatge de casa.

Via Autocar.