Porsche, el Nürburgring i el rècord de Bellof

A no ser que visqueu en una cova sabreu que Porsche va estar la setmana passada rodant al Nürburgring amb el Porsche 919 Hybrid Evo. Se’n va parlar molt, moltíssim. Sense estar subjecte a cap reglamentació, doncs Porsche es va retirar de la categoria LMP1 al final de la passada temporada, el 919 Hybrid Evo vindria a ser una mena de 919 desfermat sense cap tipus de limitació ni mecànica ni aerodinàmica.

 

 

 

 

Unes setmanes abans, el 919 Tribute — com també se l’ha batejat — havia destrossat el temps de la pole position marcada per Hamilton la temporada passada. Amb aquests antecedents, doncs, és obvi que el rècord que Stefan Bellof va marcar amb el Porsche 956 la temporada 1983 té els dies comptats. La qüestió és saber per quan el superarà, i és aquí on venen els problemes.

Quan Porsche Motorsport va descarregar tot el seu arsenal al Nordschleife la setmana passada, el run-run va començar a agafar força. La veritat és que no va ser una jornada en la que es poguessin treure gaire conclusions: el 919 només va completar dos voltes senceres, amb un millor temps de 6 minuts i 30 segons, mentre que a la resta Timo Bernhard sempre acabava entrant al pitlane. Això no ha estat impediment perquè molts especulessin amb voltes en 5s baixos, i alguns, com Misha Charoudin, fins i tot s’arrisquen a parlar de 4s alts. Una bogeria.

 

 

 

 

 

La pregunta és: PER QUÈ?

Per què Porsche s’ha capficat en profanar un rècord que fa més de 25 anys que domina les taules? No sé a vosaltres però a mi m’emprenya molt. I m’emprenya perquè no hi havia cap necessitat. Si el rècord el tingués el Lancia LC2/83 de Michele Alboreto i Riccardo Patrese ho podria entendre, però és un rècord fet per un Porsche oficial. Ja és seu!

Això per una banda. Per l’altre està el tema dels reglaments. El 956 amb el que Bellof va parar el crono en 6 minuts i 11 segons era un cotxe conforme al reglament del WSC de 1983. Tot i que era una època una mica freestyle, on quasi tot estava permés, inclós el downforce, el 956 no deixava d’estar subjecte a una sèrie de limitacions, sobretot mecàniques.

El 919 Hybrid Evo, en canvi, és un cotxe lliure, que no respón a cap reglament ni té cap mena de limitació. Dubto que ho arribem a saber mai, però podem estar parlant de 1200 CV, tracció total i un “chute” elèctric d’escàndol a la sortida de cada revolt. Si el rècord el volen fer amb un 919 Hybrid tal qual va córrer la temporada passada, subjecte a la reglamentació del WEC, encara ho podria arribar a entendre, però no és el cas.

 

 

 

I finalment està el simbolisme. El 6:11 de Bellof ha estat durant molts anys una mena de mite, un temps quasi “imbatible”. Això és el que ens diu el cor, perquè a la que et poses a pensar amb el cap fred i recordes que un Porsche de carrer com el 991 GT2 RS ha estat capaç de rodar en 6:47, en el fons saps que un GT3 R com els que participen a les VLN Series, amb slicks i una configuració 100% de curses, no deu estar gaire lluny del temps del 956. Que 25 anys són molts anys… Però això, que molt simbolisme y mucho simbolisme.

Què hagués fet jo? No completar mai una volta sencera, però sí rebentar el temps dels diferents sectors del circuit. En altres paraules, dir que “som capaços de fer un 4:51, que és la suma dels millors parcials, però no ho farem perquè respectem la figura de Bellof, respectem el 6:11 que va establir va 25 anys i perquè, en definitiva, no ens dona la gana”. I els puristes-tradicionalistes com jo estaríem la mar de contents.

Però també us diré que tinc moltes ganes de saber de què és capaç un 919 “unlimited” i que, que carai, els rècords en el fons estan per ser superats, no?

 

Anuncis

Eau Rouge a través de videos onboard: de la era dels Grup C a la Formula 1 actual.

141017907KR00148_F1_Grand_P

No és d’extranyar que en la era dels Tilke-bunyols, Spa-Francorchamps sigui per molts el circuit més maco de quants acullen una cursa de Formula 1 al llarg de l’any. De la vintena de revols que conformen el seu traçat, Eau Rouge és la curva preferida dels aficionats i de gran part de pilots. I no és per menys: els desnivells que hi ha tant de baixada com de pujada s’han de veure per creure. Aposto a que fer-la a fondo ha de ser una de les sensacions més gratificants que es poden tenir al volant d’un cotxe…

Continua la lectura de “Eau Rouge a través de videos onboard: de la era dels Grup C a la Formula 1 actual.”

Gran Premi de Monaco de 1984, una cursa per recordar.

tumblr_mzbccxJZqG1t9uh42o1_1280 (2)

La temporada 2013 probablement no passarà a la història per ser la més emocionant. De fet, i si ens posem a fer memòria, en els darrers anys recordo molt poques curses a les que ens poguem referir com a històriques. Ja sabeu. Curses èpiques, amb finals d’infart o remuntades increïbles. Curses com el Gran Premi de Monaco de 1984, per exemple. Imagino que a aquestes alçades de la pel·lícula no caldrà que us digui que aquesta va ser la cursa en la que un jove Ayrton Senna va estar a res d’emportar-se la victòria en el que aleshores era tot just el seu quart Gran Premi.

Continua la lectura de “Gran Premi de Monaco de 1984, una cursa per recordar.”

Derek Bell i el Porsche 956.007, protagonistes del tribut del Nürburgring a Stefan Bellof

ogp13_956

Sis minuts i onze segons. Aquest és el temps que Stefan Bellof va aconseguir als entrenaments qualificatius dels 1000 km del Nürburgring de 1983. En aquests vint anys cap altre cotxe ha estat capaç ni tan sols d’apropar-se a aquest temps estratosfèric. Cap. I això que els cotxes no han deixat d’evolucionar en tot aquest temps. Aquell cap de setmana Bellof feia parella amb Derek Bell en un dels Porsche 956 oficials. Dues dècades després, el pilot britànic s’ha retrobat amb aquell mateix cotxe — xassís 956.007 — en aquell mateix circuit per retre un merescut homenatge a l’autor de la volta més mítica que s’ha donat mai a l’Infern Verd.

Continua la lectura de “Derek Bell i el Porsche 956.007, protagonistes del tribut del Nürburgring a Stefan Bellof”

Stefan Bellof explicant els secrets d’Eau Rouge, el revolt on s’acabaria matant poc després

Captura de pantalla 2013-05-29 a la(s) 17.28.13

Stefan Bellof va tenir una carrera esportiva tan fugaç com llegendària. Ell va ser qui va establir el rècord de volta al Nürburgring amb un temps de 6:11 tot just fa 30 anys (no us perdeu la entrada que li han dedicat a Racing Gang), un rècord que encara segueix vigent a dia d’avui. Durant el Gran Premi de Monaco de 1984, aquell on la cursa es va haver de suspendre per culpa de la pluja i on Ayrton Senna es va convertir en una estrella pilotant un modest Toleman, Bellof va acabar en tercera posició amb l’únic monoplaça atmosfèric de la graella.

Continua la lectura de “Stefan Bellof explicant els secrets d’Eau Rouge, el revolt on s’acabaria matant poc després”

Unes quantes voltes al Nürburgring (des d’una Ford Transit a un Caterham R300 Superlight)

No sé si sóc jo, si és el recent viatge que he fet al Nürburgring, si és cosa de la cursa de 24 hores que s’ha disputat aquest cap de setmana… o si aquesta és l’època de l’any on quasi tots els fabricants decideixen publicar les seves voltes ràpides/rècords alhora; però el fet és que des de fa un parell de setmanes no he parat de trobar voltes al mític circuit alemany, siguin aquestes des d’un Caterham privat, des d’un Corvette de fàbrica… o des d’una Ford Transit.

Comencem, per exemple, amb el video que obre aquesta entrada, i on trobem el Caterham R300 Superlight de Bridge to Gantry fent de les seves en un dia de touristfahren. No és una mala forma de començar…

Si per contra us agrada més el muscle americà, sempre podeu recòrrer als habituals videos de Corvette, una marca certament activa al Nordschleife. En aquest cas, aquí teniu el Chevrolet Corvette Z06 rebaixant en fins a 20 segons el temps que el mateix model va establir l’any 2005, parant el crono en un espectacular 7:22.

Continua la lectura de “Unes quantes voltes al Nürburgring (des d’una Ford Transit a un Caterham R300 Superlight)”

Bloc a WordPress.com.

Up ↑