D’això s’en diu tenir mal perdre

DTM. Zandvoort. 2001. Christian Abt lidera la cursa però Uwe Alzen (el germà de Jürgen, el de la volta al Nürburgring en el Ford GT) arriba pel darrera amb un ritme fortíssim. Darrera volta. Després de tocar-se mil-i-una vegades, el pilot de Mercedes-Benz enfila la recta de meta en primera posició després de robar-li la cartera al pilot d’Audi. El que passa just després és un exemple del que s’en diu tenir un molt mal perdre.

Posats a recordar, fa un parell de dies Racing Gang també va publicar un video del DTM corresponent a la mateixa època. En aquesta ocasió el circuit és el A1 Ring austríac — ara anomenat Red Bull Ring — i els contrincants són Bernd Schneider, Laurent Aiello i Marcel Fassler. No és el nivell dels cotxes del 1990-1992, però Déu n’hi do! (No us perdeu el minut 0:22.)

Via Racing Gang

DTM 2002 + Norisring = WIN!!

 

Per més KERS i DRS que vulguin, que en una cursa hi hagi o no hi hagi espectacle depén en un 90% del circuit i de les seves característiques. En aquest sentit, per a mi només hi ha dues formes d’aconseguir-ho: que hi hagin desnivells, com a Laguna Seca, Nürburgring o Spa-Francorchamps, o que el traçat estigui constituït a base de rectes i curves tancades, com Montreal… o Norisring.

Aquest darrer probablement sigui el circuit amb un plantejament més senzill de tots els traçat on es disputen curses d’alt nivell. Bàsicament, es tracta d’un tros d’autopista que, amb unes variants, es fa cap a una banda i torna a començar. Més simple impossible.

Un bon exemple el trobem en aquest video que ha penjat el meu bon amic (i fanàtic d’Audi) Syed al seu blog IEDEI. En ell disfrutarem d’un duel d’aquests que fan afició entre Laurent Aiello, amb un Audi TT-R, i Bernd Schneider, amb un Mercedes-Benz CLK-DTM. Es tracta de la cursa que va tenir lloc l’any 2002, quan els cotxes encara molaven. Amb les siluetes que hi ha ara, la cosa ha perdut bona part del seu atractiu, sincerament.

Via IEDEI