Gran Premi de Monaco de 1984, una cursa per recordar.

tumblr_mzbccxJZqG1t9uh42o1_1280 (2)

La temporada 2013 probablement no passarà a la història per ser la més emocionant. De fet, i si ens posem a fer memòria, en els darrers anys recordo molt poques curses a les que ens poguem referir com a històriques. Ja sabeu. Curses èpiques, amb finals d’infart o remuntades increïbles. Curses com el Gran Premi de Monaco de 1984, per exemple. Imagino que a aquestes alçades de la pel·lícula no caldrà que us digui que aquesta va ser la cursa en la que un jove Ayrton Senna va estar a res d’emportar-se la victòria en el que aleshores era tot just el seu quart Gran Premi.

Continua llegint

La darrera cursa de Jackie Stewart va ser també la més tràgica

moremsportshistoryFa uns dies vaig veure la pel·lícula Rush. Una de les escenes que més em va cridar la atenció — i alhora una de les que passa més desapercebudes — va ser la de l’accident de François Cevert durant les cronos del Gran Premi dels Estats Units de 1973, a Watkins Glen. Per Jackie Stewart aquella era la seva darrera cursa, la que feia 100. L’escocés arribava al traçat nordamericà amb el campionat a la butxaca, una manera inmillorable de tancar una carrera esportiva en la que Stewart havia guanyat tres mundials. Què podia anar malament?

Continua llegint

La evolució de la Formula 1, vista de la forma més gràfica possible

74339_400018080075285_829474667_n

Moltes coses han canviat a la Formula 1 des de que la primera cursa es va celebrar a Silverstone l’any 1950. En aquests 62 anys hem passat de monoplaces amb el motor en posició davantera a laboratoris rodants amb KERS i una aerodinàmica estudiada al milímetre (o més!), passant per suspensions actives, controls de tracció i, fins i tot, monoplaces amb ventiladors al darrera o amb sis rodes enlloc de les quatre de tota la vida.

Continua llegint

Patrick Depailler. Long Beach. Tyrrell-Cosworth 008. Onboard.

Després de passar uns dies per Palencia amb la familia de la meva parella – a resultes del qual dec haver-me engreixat uns dos o tres quilos – és hora de tornar a posar-nos en això de clicar tecles i publicar cosetes interessants. Per començar, què tal un video d’aquests que posa la pell de gallina? No fa ni dues setmanes vaig mostrar-vos una càmara onboard d’un Ligier-Matra de 1978, rodada a Monza quan el concepte de càmara onboard no estava ni molt menys tan extés com ho està avui en dia, demostrant una vegada més que la Formula 1 actual no té res a fer quan la comparem amb la Formula 1 dels gloriosos anys 70 i 80.

Si en aquella ocasió el so del V12 francés era la raó de ser del video, avui la cosa va de mans… tot i que la banda sonora del motor V8 Cosworth DFV tampoc està gens malament. Estem parlant de la temporada 1978, la mateixa en la que es va filmar la sel video del Ligier-Matra. No obstant, tant el pilot com el cotxe són diferents: en aquesta ocasió, tot el protagonisme recau en Patrick Depailler al volant del Tyrrell 008. L’escenari no és altre que el traçat californià de Long Beach, ple de pujades i baixades, desnivells i paelles que res tenen a veure amb els actuals circuits dissenyats per Tilke – molt més segurs que els traçats d’aleshores, però infinítament més soporífers si ens posem a comparar.

Evidentment, aquest clip no és ni molt menys tan entretingut com el mític video de Patrick Depailler al Gran Premi de Canada – mateix any i cotxe, per cert. En aquella ocasió, cada cop que l’accelerador passava del 15%, el cotxe s’atravessava amb una facilitat que ni els drifters més professionals. El video d’avui, per contra, ens mostra un traçat sec, tot i que això no és impediment per a que el pilot francés no pari de fer cantos curva sí, curva també. Jo és que m’hi estaria hores i hores veient clips com aquest…

Via Motorsport Retro