Les aventures de Latvala al Rally Estonia amb un Audi Quattro

Latvala_Estonia_2013

Volkswagen Motorsport té una forma molt particular de preparar l’inminent Rally de Finlàndia. Sense anar més lluny, fa un parell de setmanes van enviar a Jari-Matti Latvala al Rally Estonia, inscrivint al finlandès amb un Audi UrQuattro ex-oficial. Les coses podrien haver-li anat molt millor, i és que una punxada i un petit problema tècnic amb la palanca del canvi finalment el van allunyar d’una victòria que, per ritme, hauria d’haver aconseguit quasi sense despentinar-se.

Continua la lectura de “Les aventures de Latvala al Rally Estonia amb un Audi Quattro”

Anuncis

Passat versus present, les curioses comparacions d’Auto Express

Captura de pantalla 2013-06-19 a la(s) 15.39.30

Que els cotxes han evolucionat molt en els darrers 20 anys és un fet que salta a la vista. Sense anar més lluny, avui en dia no és difícil trobar utilitaris amb més cavalls que segons quin esportiu dels anys vuitanta. Mireu sino el Clio Sport, amb més de 200 CV, i compareu-lo amb els 195 CV de la primera fornada dels M3 E30. Amb aquesta idea al cap, la revista britànica Auto Express ha decidit comparar alguns cotxes considerats per molts com a mítics amb els seus “equivalents” actuals (i per equivalents vull dir cotxes amb potències i prestacions similars).

Continua la lectura de “Passat versus present, les curioses comparacions d’Auto Express”

Hannu Mikkola i l’Audi UrQuattro que va canviar la història dels rallyes

Captura de pantalla 2013-06-04 a la(s) 15.48.24

Gràcies a la tracció total permanent, Audi UrQuattro va marcar un punt d’inflexió en el mundial de rallyes, passant d’una època marcada per cotxes de tracció al darrera com el Ford Escort o el Lancia Stratos a un altre on si es volia guanyar s’havia de comptar amb tracció integral. En el següent video publicat per Audi TV, Hannu Mikkola es retroba amb la unitat amb la que va guanyar el Rally d’Argentina de 1983, a San Carlos de Bariloche, i ens parla d’aquell cotxe que aconseguiria canviar la història del mundial de rallyes.

Continua la lectura de “Hannu Mikkola i l’Audi UrQuattro que va canviar la història dels rallyes”

Més fotos del misteriós Audi Quattro Widebody…

Fa uns mesos vaig trobar aquesta foto (una imatge que tornaria a retrovar setmanes després). En ella es pot veure un Audi Quattro amb un cul de generoses proporcions rodant pel Nürburgring (Brünchen?). La veritat és que sempre m’he quedat amb la intriga de saber que s’amagava darrere d’aquest projecte tan interesant; la foto, coincidireu amb mí, bé s’ho val. Desgraciadament, d’informació a internet hi ha més aviat poca… per no dir directament que no he trobat res de res. Amb les imatges passa tres quarts del mateix: és possible que aquesta sigui la única fotografia que s’ha fet d’aquest trasto?

Quan ja estava a punt de donar per fet que així és, que la foto que obre aquesta entrada és la única imatge d’aquest Audi Quattro Widebody, va i em trobo amb unes quantes fotos adicionals via un-amic-de-Facebook-etiquetat-en-una-galeria-de-fotos-d’un-altre-paio-de-Facebook-que-conec-però-que-no-tinc-com-a-amic. El primer pensament que he tingut al veure aquestes fotos és… que l’angle de la primera foto és el millor angle possible per retratar aquest trasto. Perquè veient les tres fotos adicionals, un s’adona que el que semblava un projecte brutal estil silouette, en el fons té un rerefons tunero que fa una mica de pudor. El que és una autèntica llàstima.

Aquests fars davanters, aquestes entrades d’aire laterals, aquest bony al capó. Pot ser m’equivoco i aquest cotxe en realitat és una bèstia de 700 cavalls capaç de rodar 15 segons més ràpid que un 997 GT3 RS al Nordschleife. Qui sap. Sento dir-ho, però abans em quedo amb un Sport Quattro d’aquests

Via Facebook.

Sobre el Audi Sport Quattro…

Tot i que feia el que se suposava que havia de fer, el Audi Sport Quattro era rematadament lleig.

Peter Birtwhistle – dissenyador del Audi Sport Quattro de 1984…

Aquesta discusió la he tingut amb la meva parella en més d’una ocasió. A mi m’encanten els cotxes dels anys 80: al garatge de casa tinc un Renault 5 GT Turbo, i el meu germà té un BMW M3. I si tingués calers, a aquests hi afegiria un Renault 5 Turbo 2, un Lancia Delta HF Integrale Evo i un Ford Sierra RS Cosworth Saphine. La meva parella, així com ma mare, tenen visions completament diferents: elles no es tallen un pel per descriure el M3 del meu germà com a un cotxe “de gitanos”. De fet, i que quedi entre nosaltres, un dia la meva parella va veure Diego El Cigala a la tele i automàticament va pensar en el M3 blanc de l’Ignasi. El que són les coses. El fet és que el tuning ha fet molt de mal al “gremi”. En serio. Un cotxe amb aleró és un cotxe tuning. Aquesta és la dura realitat.

El que elles no saben és que el BMW M3 va ser la resposta de BMW a la nova reglamentació Grup A de la FIA. És un cotxe de curses “disfressat”, una forma de donar la volta al reglament, un homologation special com diuen els anglesos. D’aquesta forma, no calia homologar peces i més peces per fer del Serie 3 un cotxe competitiu. Només calia homologar un cotxe que ja incorporés totes les millores… i llestos.

I això és precissament el que va fer Audi l’any 1984 amb el Sport Quattro. Va ser la resposta dels d’Ingolstad contra els mes lleugers Lancia 037 i Peugeot 205 Turbo 16, uns rivals que, de la nit al dia, van convertir el revolucionari Audi UrQuattro E2 (el Quattro “llarg”) en tota una reliquia de museu. El Sport Quattro, per contra, comptava amb una carroceria sensiblement més curta (uns 30 centímetres!) que el feia sensiblement més àgil. En total, només es van construir poc més de 200 unitats, cosa que ha fet que en l’actualitat, cadascún d’aquests Quattros valguin una fortuna.

Era la època gloriosa del form follows funcion, que ve a voler dir algo així com que “el disseny ha d’estar condicionat per la funcionalitat”. Si el cotxe havia de ser lleig per ser competitiu – lleig seria. Així de simple. Mentre que al BMW M3 no el definiria com un cotxe “poc agraciat”, el Sport Quattro d’Audi sí que ho era. Lleig a rabiar. La carroceria curta feia que tot el cotxe semblés desproporcionat. Però tot i així, m’encanta.

No se si és pels èxits en competició (que tampoc van ser gaires, la veritat sigui dita), si és per la brutal tracció o per la impressionant banda sonora del 2.1 I5 turbo que amagava sota el capó. Pot ser és pel fet que només s’hagin fabricat unes 200 unitats. Qui sap. El fet és que el Audi Sport Quattro, tot i ser un dels trastos més lletjos dels anys 80, bloody ugly en paraules del propi dissenyador – és alhora un dels que més m’agradaria tenir al garatge de casa.

Via Autocar.

 

Bloc a WordPress.com.

Up ↑