Hi ha algo millor que veure un Bugatti Veyron al Nürburgring? Sí, veure’n dos!!

Sento ser tan monotemàtic darrerament, però és que la Rebel Run 2011 ha donat molt de sí. Sense cap mena de dubte, el moment més memorable de tot el cap de setmana (si no comptem els 225 km/h que vaig agafar amb el Porsche d’en David) va ser l’aparició estelar, diumenge a la tarda, de dos Bugatti Veyron. Habitualment, els diumenges a partir de les 17:00, el Nürburgring està força tranquil. La majoria de la gent ja ha enfilat el camí de tornada cap a casa seva, el transit al Nordschleife es redueix significativament i els aparcaments es buiden. No obstant, el traçat alemany sempre aguarda sorpreses interesants d’última hora (fa dos anys va aparèixer un Mosler MT900S i fa tres un Porsche Carrera GT platejat)… i aquest any no ha estat diferent.

Mentre estava xerrant i tirant fotos al costat de les barreres d’entrada al traçat, un Bugatti Veyron Super Sport va fer una entrada més que fugaç a l’aparcament: va entrar, va donar la volta a l’edifici principal, el del restaurant, i tal com va aparèixer per abaix, va enfilar la pujada cap a la rotonda per desaparèixer en direcció cap a Nürburg. Per sort, un servidor tenia la càmara a punt i preparada, cosa que em va permetre inmortalitzar el moment amb major o menor encert. Però la foto, la tinc. No obstant, el millor encara estava per arribar…

Mitja horeta després van enfilar camí cap a Rent-Racecar per retornar el Volkswagen Golf GTI, creuant Nürburg per veure si amb una mica de sort ens tornavem a creuar amb el Veyron Super Sport. Desgraciadament, no hi havia ni rastre del Bugatti per enlloc (tot i que uns amics em van dir que estava aparcat al costat de nosequina tribuna).

El fet és que quan ja estavem a punt de tornar cap a l’hotel, després d’un dia intens i que en el meu cas havia començat a les 7:30 del matí, el Veyron Super Sport es va deixar veure de nou per l’aparcament. I el millor de tot és que no venia sól: al seu costat, un no menys espectacular Bugatti Veyron Grand Sport (sí, el descapotable) li feia companyia. Els dos cotxes van anar directament cap a les barreres d’entrada. Dos segons després, ja estaven rodant Döttinger Höhe avall…

La veritat és que tenia els meus dubtes sobre si entrarien o no al Nordschleife, així que us podeu imaginar la sorpresa que va significar per un servidor veure’ls dintre (tot i que jo del pàrking no em vaig moure). Així mateix, i un cop dins, tampoc pensava que anessin a apretar gaire les màquines. No obstant, i en paraules d’en Thomas, sembla ser que van anar per feina.

En Thomas és el propietari del Audi RS4 preparat per MTM. Aquest compta amb 500 CV sota el capó… i va sortir quasi en paral·lel amb el Veyron Grand Sport. Quan el norueg va trepitjar l’accelerador a fons (i creieu-me si us dic que aquell monstre accelera com una mala cosa), el Veyron blau va fer tres quarts del mateix. El resultat? Que tot i fer servir cadascún dels 499 CV que tenia el RS4, el Veyron va sortir disparat com si l’Audi estigués parat; i tot i que aquella va ser una de les millors voltes que va ser en Thomas, al arribar a l’aparcament, el conductor del Bugatti Veyron Grand Sport ja havia baixat del cotxe i estava xerrant tan amistosament amb els seus companys.

No obstant, tamnbé s’ha de dir que el Bugatti va entrar a l’aparcament treient una bona fumerada pels frens, i que enlloc de continuar rodant com sí va fer el Super Sport, va anar de pet a l’interior de l’aparcament…

El Bugatti Veyron Super Sport, per la seva part, va fer una segona volta… i una tercera, tot i que aquesta última la va fer en companyia d’un Volkswagen Golf Variant on anava el fotògraf. Tot plegat, pel que vaig poder esbrinar després, es tractava d’una mena de reportatge fotogràfic per una revista (algú va comentar que era per la revista Sport Auto, però no ho puc confirmar). En aquest sentit, els dos Bugatti eren de fàbrica, oficials, no unitats particulars.

Al acabar, els dos cotxes van aparcar l’un al costat de l’altre, el que va permetre als presents fer trilions de fotos des de tots els angles possibles. Jo, en vista de que fer una foto dels dos, sense gent al voltant, era quasi impossible, vaig decidir anar fins a la rotonda d’entrada al circuit per enganxar-los quan marxessin… i la veritat és que la jugada em va sortir, bé. No obstant, abans de que el Super Sport acabés la tercera volta, vaig tenir una bona oportunitat de retratar el Grand Sport quasi sense ningú al voltant, el que no passa tots els dies.

Tot i així, està clar que un combo com aquest no es veu tots els dies. Penseu que entre aquests dos trastos sumen 2.200 CV i uns 3 milions d’euros en total, que es diu aviat. El Super Sport, per la seva part, segurament es tracta de la mateixa unitat que va batre el rècord de velocitat, deixant la marca en uns 417 km/h a les instal·lacions que Volkswagen té a Ehra-Lessen. I dic que és el mateix perquè, crec recordar, Bugatti va oferir una sèrie limitada commemorativa del rècord, de la que només es farien cinc unitats amb els mateixos colors negre i taronja. Aquesta deu ser la que es va quedar a les instal·lacions de Molsheim.

I jo que em pensava que difícilment superaria els Veyron Pur Sang i Veyron Sang Noir que vaig enganxar a Monte-Carlo amb ocasió del Top Marques Monaco…

>>> Trobareu la resta de fotos (49) al meu compte de Flickr <<<

Anuncis

Ni a Monte-Carlo ni a Dubai: els cotxes més cars del món es troben a la Xina!!

Que la Xina és un país comunista no ho dubta ningú. I com a bon país comunista que és, la societat civil es veu inmersa en un ambient de represió, censura, pobresa… no, espera… pobresa? Pot ser pobres, pobres… el que es diu pobres… ja no ho són tant. Com a mínim alguns afortunats. I si no em creieu, només heu de donar un cop d’ull a aquesta mega-concentració de super-cotxes que va tenir lloc al traçat de Shanghai, i on es van poder veure joies com un Bugatti Veyron Super Sport, un Pagani Zonda R o el preciós Aston Martin One-77.

Si doneu un cop d’ull a aquest video, i us podeu a comptar els cotxes que pasen per davant de la càmara, hi trobareu el següent:

1 Aston Martin One-77, 1 Pagani Zonda R, 1 Koenigsegg Agera, 1 Bugatti Veyron, 1 Bugatti Veyron Super Sport, 1 Bugatti Veyron Grand Sport, 1 Pagani Zonda Cinque, 1 a.d. Tramontana (!!!), 1 Ferrari Enzo, 1 Gumper Apollo S, 5 Lamborghini Murcielago (incloent totes les versions), 2 Ferrari 599 GTO, 9 Ferrari 458 Italia, 1 Spyker C8 Laviolette, 3 Ferrari California, 1 Porsche 997 GT2 RS, 6 Lamborghini Gallardo (incloent totes les versions), 3 Nissan GT-R, 1 Porsche 997 GT3 RS, 1 Audi R8, 2 Mercedes-Benz SLS AMG, 1 Mercedes-Benz SL65 AMG Black Series Edition

I això que no he comptat els 997 Turbo, els 997 Carrera, la resta de Ferraris o els Mercedes, BMW, Audi, Cayman i Boxster que completaven aquesta impressionant rua multicolor. En serio, estic fli-pant. Fins ara, sabia que a la Xina hi havia trastos molt ben parits… però és que aquestes imatges deixen Monte-Carlo a l’alçada d’un poble rural de segona categoria. Fli-pant.

M’ha resultat força curiós veure un a.d. Tramontana R entre totes aquestes meravelles, especialment ara que fa tant de temps que no en sé res d’ells. De fet, és la primera unitat que veig amb aquest paquet aerodinàmic (brutal l’aleró del darrera). Van tenir un estiu super intens fa un parell d’anys, amb aparicions a Saint Moritz i Le Mans… i fins i tot el va probar en Jay Leno!! Però des de llavors, no obstant, sembla que se’ls hagi tragat la terra…

Trobareu més fotos a la galeria de Jon Sibal, i el video a Jalopnik.

El meu Bugatti Veyron Super Sport

Avui dec estar més somiador que de costum. Si aquesta tarda us parlava dels cinc cotxes (raonablement factibles) que, algún dia, quan sigui ric, em compraré, ara m’acabo de creuar amb el configurador online de la pàgina oficial de Bugatti… i clar, un servidor no ha pogut resistir la temptació de “dissenyar” el seu Veyron ideal.

Evidentment, el punt de partida és el bestial Bugatti Veyron Super Sport, del que fa tot just un parell de dies us parlava. Sí. El mateix dels 1.200 cavalls, els 431 km/h i els 2,6 segons per agafar els 100. El. Millor. Cotxe. Del Món.

El tema bàsic és el Blau Pitufo, conegut amb el nom oficial de Bugatti Blue Light. A la part inferior hi he posat fibra de carbono sense pintar, lacada en negre, a joc amb les llantes, també pintades en el mateix color. Pel que fa a la resta, i allà on m’ha estat bonament possible, ha decidit pintar-ho tot en Gunmetal Grey, per acabar de rematar l’aspecte sinistre de l’exterior: manetes de les portes, tap de la benzina, graella frontal, escut “EB” del darrera…

A l’interior, per contra, he preferit uns tons marrons força menys agressius: colors Cognac combinat amb Karmesin Red per donar un toc elegant. De la consola central acabada en fibra de carbono no hi estic tan segur, però com que sóc ric del cagar (és un dir), sempre estic a temps de canviar-ho…

S’ha de reconèixer que això dels configuradors online és tot un vici. M’hi tiraria hores (tal i com va passar amb el del Ferrari 599 GTO). De fet, hi ha una mena de concurs a Facebook per veure qui és capaç de dissenyar el Veyron més horripilant, i la veritat és que hi han entrades força desagradables a la vista.

Via Autoblog | Configurador online de Bugatti

Evo prova el Bugatti Veyron Super Sport

La revista Evo Magazine, amb Chris Harris de nou al capdavant, han tingut la oportunitat de provar el Bugatti Veyron Super Sport. Molt d’ull a les xifres d’aquesta bèstia: 1.183 cavalls, 415 km/h de velocitat punta, 2.5 segons en passar de 0 a 100 km/h, només 14 per agafar els 300 km/h, 16 cilindres, 4 turbos, etc. Fins i tot el pes, amb 1.838 kilos, és exagerat.

Al video no és veu gran cosa, la veritat sigui dita – ja tinc ganes de rebre la revista a casa i llegir l’article. De totes formes, encara que només sigui per la sortida en parat deixant quatre línies ben negres a terra, ja val la pena…

:: Evo: Bugatti Veyron Super Sport video review ::

Dada curiosa: rodant a la velocitat màxima, la força centrífuga de les llantes és tan sumament intensa que ha obligat als enginyers a muntar una segona molla dins de la vàlvula, ja que d’un altre forma, aquesta s’obriria lleugerament, provocant una pèrdua de pressió al pneumàtic. El que he dit, im-pressionant.

Via: Evo.co.uk

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑