El pas fugaç de Michael Schumacher pel DTM de principis dels 90

tumblr_msz3ctTEUV1rvoixgo1_1280

Michael Schumacher va començar a fer-se un nom gràcies al programa de joves pilots de Mercedes-Benz. Coses de la vida, aquesta també és la marca amb la que s’acabaria retirant de la Formula 1 més de dues dècades després, convertit en el millor pilot de tots els temps. Dels inicis del pilot alemany al mundial de resistència ja vaig parlar-ne en el seu dia. La que pot ser ja no és tan coneguda és la seva participació al DTM amb la marca de la estrella.

Continua la lectura de “El pas fugaç de Michael Schumacher pel DTM de principis dels 90”

Anuncis

Mercedes-Benz 190E 2.3-16, un cotxe de rècords a prova de bombes

Mercedes-190E-Nardo-Records-4[2]

La estratègia que Mercedes-Benz va fer servir per promocionar el llançament del nou 190E, una berlina coneguda internament amb el codi W201, va ser una mica diferent al que venia sent habitual. En el record queda, per exemple, aquella cursa al renovat Nürburgring, en la que un jove Ayrton Senna es va donar a conèixer imposant-se a ex-campions del món de la talla de Lauda o Prost en una cursa on tots els pilots conduien idèntics 190E 2.3-16 de sèrie. El que pot ser no és tan conegut és el que tres unitats — també equipades amb el motor 2.3-16 de Cosworth — van aconseguir al circuit de Nardo, traçat italià en el que el fabricant alemany va establir fins a 12 rècords de velocitat i distància diferents amb el seu nou model.

Continua la lectura de “Mercedes-Benz 190E 2.3-16, un cotxe de rècords a prova de bombes”

El dia que Ayrton Senna es va donar a conèixer en un 190E 2.3-16

L’any 1984 la Formula 1 va tornar al Nürburgring, i ho va fer amb una cursa d’aquestes que creen afició. La fòrmula era molt senzilla: agafar els millors pilots del moment, alguna jove promesa i alguns campions de temporades anteriors i enfrontar-los amb un cotxe igual per a tothom. Elio de Angelis, Jack Brabham, Phill Hill, Denny Hulme, James Hunt, Alan Jones, Jacques Laffite, Niki Lauda, Klaus Ludwig, Stirling Moss, Alain Prost, Carlos Reutemann, Keke Rosberg, Jody Scheckter, John Surtees, John Watson o un joveníssim Ayrton Senna (en la temporada del seu debut a la Formula 1), tots al volant d’una vintena de Mercedes-Benz 190E 2.3-16 de sèrie amb pneumàtics de carrer. Es pot demanar més? Si, que la cursa s’hagués disputat al Nordschleife, però no es pot tenir tot…

Tot i que el pilot més ràpid durant els entrenaments va ser Alain Prost, la cursa va tenir un nom propi: Ayrton Senna. El pilot brasiler va escapar-se ja des de l’inici, gestionant molt bé la distància amb Niki Lauda i Carlos Reutemann durant les 12 voltes de que constava la cursa. Per entendre’ns, això seria com si ara es disputés una cursa com aquesta (que ja és molt suposar), amb pilots com Alonso, Hamilton, Raikkonen, Hakkinen, Hill o Schumacher entre els inscrits, i el guanyador fos Jules Bianchi. Imagineu-vos l’impacte que aquesta victòria va suposar no només per Senna, sino també per tot el circ de la Formula 1. Havia nascut una estrella.

No sé qui és la persona que surt parlant al video, però si el que diu és veritat, és per anar a Maranello i començar a tallar caps. I és que què hagués passat si Senna hagués fitxat per la Scuderia Ferrari enlloc de fer-ho per Lotus? Mai ho sabrem. A Motorsport Retro teniu una crònica molt més detallada de la cursa. 

Motor Klassic: Mercedes-Benz 190E 2.5-16 Evolution II, BMW M3 i Audi V8 Quattro

Audi-V8-BMW-M-3-Mercedes-190-E-2-5-16-Evo-II-Seitenansicht-19-fotoshowImageNew-c4b30f42-617270

M’imagino que coincidireu amb mi en que els millors anys del DTM són aquells qua van des de finals dels 80 fins a principis dels 90 (curiosament, els mateixos en els que va participar el BMW M3). Al igual que passa avui en dia, l’any 1990 tres marques es disputaven el campionat: BMW amb l’M3, Audi amb el V8 Quattro i Mercedes-Benz amb l’evolucionat 190E 2.5-16 Evolution II. Deixant de banda per un moment al primer, resulta curiós comparar l’Audi amb el Mercedes-Benz. I és que mentre que aquest últim és un cotxe que respira competició per tots els costats (després de tot es tracta d’una homologació especial), el d’Ingolstadt no és més que una berlina de representació. Ràpida, potent… però una berlina de representació en definitiva. I tot i així, Hans-Joaquim Stuck va aconseguir superar a tots els seus rivals per coronar-se campió amb Audi, quedant per davant de Johnny Cecotto amb BMW i Kurt Thiim amb Mercedes-Benz.

Encara que no entengueu una sola paraula d’alemany (com és el meu cas), no us podeu perdre la comparativa que va fer la revista Motor Klassic amb els tres protagonistes (en les seves respectives versions de carrer, això sí) d’aquella temporada.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑