XCAR es posa al volant del mític Porsche 959.

Captura de pantalla 2014-08-04 a la(s) 12.39.32

El Porsche 959 és un cotxe estrany. Sempre he pensat que la seva imatge no fa justicia a la tecnologia que incorpora ni a les prestacions que és capaç d’assolir. Avui en dia parlar de tracció a les quatre rodes amb diferencials actius o turbos d’accionament variable no té res d’especial. No obstant, cap a mitjans dels vuitanta, quan el 959 va veure la llum com una mena de projecte de Grup B frustrat, parlar de tot plegat era pura ciència ficció. Per desgràcia, la seva ‘discreta’ estètica mai va estar a la alçada d’aquestes credencials.

Continua la lectura de “XCAR es posa al volant del mític Porsche 959.”

Anuncis

Un passeig en el Pagani Zonda S 7.3 personal d’Horacio Pagani.

Captura de pantalla 2014-02-06 a les 1.19.05

Des de que Pagani va presentar el Huayra ara farà un parell d’anys, la darrera creació d’Horacio Pagani mai m’ha dit absolutament res. Ni em va agradar quan el van presentar ni m’agrada ara. Sento pura indiferència. I és curiós, perquè estic segur que és un gran cotxe. Però no — ni el trobo maco, ni m’agrada que hagin canviat el V12 atmosfèric del Zonda per un motor bi-turbo. Per contra, el vell Zonda em desperta sentiments completament oposats: trobo que és un dels darrers exponents de la Modena més artesanal, un cotxe analògic sense gaire electrònica i amb un disseny senzillament espectacular. Això per no parlar d’un motor que sona a glòria.

Continua la lectura de “Un passeig en el Pagani Zonda S 7.3 personal d’Horacio Pagani.”

Magnus Walker i el seu preciós 911 de 1966

Captura de pantalla 2013-10-07 a la(s) 11.33.54

Magnus Walker no és el típic col·leccionista que un s’imagina amb el garatge farcit de Porsches, i tot i així el seu bon gust pels coupés alemanys és innegable. Dels millors, afegiria. En el darrer video de XCAR, Walker ens mostra el seu preciós Irish Green 911 de 1966 mentre ens parla de la llibertat que representa el conduir un Porsche clàssic. Video ideal per començar la setmana.

Continua la lectura de “Magnus Walker i el seu preciós 911 de 1966”

Definitivament calen més cotxes com l’Audi A1 Quattro

Captura de pantalla 2013-05-29 a la(s) 16.38.59

Pràcticament des de que Renault va deixar de comercialitzar el Clio V6 de motor central, cap altre fabricant s’ha atrevit a fer un cotxe tan carent de sentit com el biplaça francès. Fins l’arribada de l’Audi A1 Quattro, un petit utilitari tan prescindible com rematadament genial. No tinc ni idea de com va anar el procés pel qual algú a Ingolstadt va acabar donant llum verda a aquest projecte, però creieu-me si us dic que em moro de ganes per saber com va anar la conversa.

Continua la lectura de “Definitivament calen més cotxes com l’Audi A1 Quattro”

XCAR enfronta el BMW M3 amb el seu successor espiritual, el BMW M3 GTS

Cada cop que una persona diu que el BMW M3 (E92) GTS és el “successor espiritual” del BMW M3 (E30), Déu mata un gatet. I aquí estic jo, havent repetit paraula per paraula aquest tòpic tan gastat. És per això que us demano disculpes de tot cor. Perquè ja em direu què té a veure un V8 de 4.4 litres amb un quatre cilindres de només 2.3 litres; ja em direu què pot fer un cotxe de 215 CV contra una bèstia que li dobla la potència. I tot i així, la premsa segueix volent enfrontat el cotxe que va començar-ho tot amb cadascun dels seus “successors espirituals”, amb l’agravant de que, quasi sempre, l’original és el que surt millor parat.

Continua la lectura de “XCAR enfronta el BMW M3 amb el seu successor espiritual, el BMW M3 GTS”

El Nissan Skyline GT-R KPGC10 de 1971, vist per XCAR

Si tingués la oportunitat d’importar un sol cotxe del Japó, només un, aquest seria el Skyline GT-R de 1971. Ni tan sols el preciós Toyota 2000GT o l’Honda NSX podrien fer-me canviar d’opinió. Via Motoringconbrio he trobat un video de XCAR (un canal de YouTube molt recomanable, tot sigui dit de passada) centrat en un d’aquests KPGC10, propietat d’un especialista en cotxes “nostàlgics” de nom Rocky Auto. Al Japó veig veure anuncis de segona mà amb unitats els preus de les quals rondaven els 40.000 euros. Por ser és una mica massa per un motor de tan sols 160 CV i una estètica més aviat “rudimentària” (no ens enganyem, tampoc són cap preciositat), però si els tingues ja us asseguro que em costaria molt dir que no…

Com pot ser que aquest trasto sigui un dels cotxes més divertits del moment?

Com pot ser que un cotxe amb només tres rodes, equipat amb un bi-cilíndric de només 115 CV i que sembla tret d’una pel·lícula de Peter Sellers dels anys seixanta sigui un dels cotxes més divertits que es poden comprar avui en dia? Pot ser ajuda un pes de només 500 kilos i una simplicitat que espanta, dic jo. O els 4,5 segons que necessita per arribar als 100 km/h. El fet és que prova/video/reportatge/comparativa que llegeixo del Morgan 3 Wheeler, prova/video/reportatge/comparativa que el deixen pels núvols. En aquest video de XCAR, un canal del que cada cop sóc més fan, sembla que els hi agrada bastant…

Via WCF

El Ferrari F40 de Liberty Walk

El Ferrari F40 m’agrada molt. Moltíssim. I més encara en format LM (encara que sigui una rèplica). No obstant, veient el video de XCAR sobre aquest F40 blanc i l’espectacular reportatge que Dino Dalle Carbonare va fer sobre aquest per SPEED HUNTERS no les acabo de tenir totes amb mi. Segurament sigui el color. Tots els F40 es van entregar en Rosso Corsa, i tot i alguna excepció, com un pintant en Blu Pozzi del que he vist algunes fotos, el vermell és definitivament el color que millor li escau. D’aquí que veure’l en blanc, un color tan diferent i tan poc habitual en un Ferrari, faci una mica de mal als ulls.

Obra d’un preparador nipó una mica extravagant de nom Liberty Walk, la veritat és que independentment del color, el cotxe és una macchina molt a tenir en compte. El motor, això sí, s’ha mantingut més o menys estàndar, no així la resta, inspirada claríssimament en el mític LM de finals dels 90. Llandes, frens Brembo king size, aleró i suspensions regulables, 475 CV, 1.100 kilos de pes — es pot demanar més? Sí, que el pintin de nou en Rosso Corsa…

Bloc a WordPress.com.

Up ↑